Vilanova, sense la connexió desitjada amb la C-37 per la llei que fixa un mínim de 1.200 metres entre enllaços

La solució que dona la Generalitat a Igualada i Vilanova del Camí en relació a la Ronda Sud ja és sobre la taula. L'enllaç de la Ronda Sud amb Igualada, amb un cost que superarà els 10 milions d’euros, es licitarà el 2019 i es concretarà segons el calendari el 2020. Les obres començaran abans a Vilanova. Però no són les obres que s'esperaven i la contrapartida és una carretera a dins del municipi fins la rotonda de Vilanova Nord. L'enllaç de Vilanova del Camí continuarà sent, de fet, un semienllaç. La raó és que seguint la Llei de Carreteres de l'any 2003 (que ja era vigent en el moment de la construcció de la ronda) aquest primer enllaç no es podia fer complet; és a dir, no es van poder formar els ramals que faltaven perquè "estarien massa propers als de l’enllaç següent" de Vilanova Nord. Segons el reglament, la distància mínima és de 1.200 metres.

La solució per a Vilanova queda com un mal menor. Un mal menor que no satisfà del tot als veïns i veïnes de Vilanova del Camí, en especial als del Barri de Santa Llúcia. Millorarà l’accessibilitat a Vilanova del Camí? Sí, tot i que la resposta no serà harmònica amb la fesomia del municipi. La proposta de la Generalitat és crear una via interna, en paral·lel al traçat de la Ronda Sud, perquè els veïns i veïnes de Vilanova que es volen dirigir cap a Barcelona (amb l’enllaç actual només poden anar cap a Montbui) puguin anar a connectar-se a la rotonda que sí que es permet incorporar-se a aquesta carretera, a la zona dels polígons. Una peripècia per dins de la pròpia Vilanova que no és la sortida més lògica però que Ricard Font va aclarir que és l’única opció perquè la Llei de Carreteres estipula que no hi poden haver enllaços a tan poca distància els uns dels altres. La solució també crea una ferida dins el municipi, amb aquesta nova via col·lectora.  

El pecat original

Per dimensionar el que representa la Ronda Sud, la seva construcció va ser la inversió més important feta mai per una infraestructura viària que passa exclusivament per l’Anoia.  Va suposar una despesa de 37,2 milions d’euros (que s’elevarà fins a més de 50 una vegada es completi l’enllaç cap a Igualada i es facin les obres a dins de Vilanova) i quasi tres anys d’obres. Segons Carles Mayoral, el que era regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament vilanoví en aquell període, “la Generalitat mai ens va escoltar ni va argumentar-nos el perquè de com feien les sortides. Es pot dir que va imposar el projecte. Quan el van presentar, vam trobar-nos que només tirava cap a Montbui”.

El que era més lògic, la sortida al sud del Barri de Santa Llúcia -la que està ara coixa i que només té un braç cap a Montbui- “ens la van fer sense que servissin de res les nostres protestes”.  La Generalitat va brandar l’esmentada Llei de Carreteres “que prohibeix que hi hagi dues rotondes a menys de 1.200 metres de distància com a mesura mínima de seguretat” per no acabar aquesta rotonda. El govern vilanoví d’aleshores, que era del mateix color que el de la Generalitat, va reunir-se -”i discutir”- diverses vegades amb els responsables del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, “sense que en cap moment se’ns escoltés” recorda Mayoral. Es van produir diverses trobades amb l’alcalde Joan Vich, el propi Mayoral o l’altre tinent d’alcalde, l’ecosocialista Francesc Viera, amb diferents interlocutors de l’administració catalana, fins i tot el propi conseller Joaquim Nadal.

L’edil d’Urbanisme d’aquell període matisa que “sí que és cert que hi van haver problemes amb l’expropiació dels terrenys d’aquella zona i per posar-se d’acord amb els propietaris, però no té res a veure amb el fet que al final no es conclogués la rotonda”. Creu que el greuge és més gran pel fet que “hi ha altres punts de la xarxa catalana on aquesta distància mínima de seguretat entre rotondes no s’ha respectat i en canvi, a Vilanova del Camí se’ns va aplicar això”. En algunes reunions “se’ns donava la raó i posteriorment ens trobàvem que no s’esmenava res”. Mayoral lamenta que “es va fer tot allò, també sense arreglar una sortida cap a Igualada o concloure els 200 metres que manquen per connectar amb el Barri de la Pau de Vilanova”.

Finalment, constata que “hem tingut diferents governs aquí i també diversos governs a la Generalitat i no s’ha pogut enllestir aquesta sortida que seria allò més senzill. És decebedor que des del 2007 ho hàgim demanat. No ens faran cas mai. Ho hauran de veure els nostres besnéts?”.