TORNAR

El Consell del Bages planteja que la línia d'evacuació de dos parcs eòlics passi soterrada per l'Anoia

A la comarca veïna, hi ha una forta mobilització contra aquests dos nous parcs

societat
Dimarts, 2 març 2021. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

L'allau de peticions de nous parcs eòlics no és una qüestió exclusiva de l'oest i el nord de l'Anoia. Al Bages, hi ha diversos projectes que són sobre la taula i que, de retruc, poden afectar també la nostra comarca.

El Consell Comarcal del Bages s'oposa a la línia elèctrica que s'ha projectat per donar servei als dos parcs eòlics planificats a Rajadell, Aguilar de Segarra i Castellfollit del Boix. Segons l'ACN, l'Agència Comarcal de l'Energia del Bages ha elaborat un informe contrari a una línia elèctrica que es considera que tindria un "gran impacte ambiental per al territori". Entre les alternatives que plantegen, indiquen que "que hi ha altres possibilitats amb punts de connexió viables i més propers, concretament a la zona de Rubió, Pujalt, Sant Pere Sallavinera o Òdena, que suposarien un impacte molt menor".

Una trobada entre veïns i batlles, a la zona on s'instal·laran els parcs FOTO: ACNAquest informe es farà arribar a la Ponència d'Energies Renovables de la Generalitat, que és l'òrgan que haurà de decidir si es dona llum verda als parcs eòlics. La línia aèria projectada travessaria el Bages d'oest a est des de la zona d'Aguilar de Segarra, Rajadell i Castellfollit fins a Calders en un tram de 26 quilòmetres, i afectaria cinc municipis més.
L'informe considera que hi ha opcions més properes i amb un menor impacte ambiental (a menys de 10 quilòmetres i que podrien ser soterrades). 

La Ponència d'Energies Renovables, organisme de la Generalitat de Catalunya, decideix sobre la viabilitat dels emplaçaments sol·licitats per a construir parcs solars i eòlics. És un tràmit previ que han de passar totes les empreses promotores de noves instal·lacions d'energies renovables per poder passar a la fase de tramitació de la instal·lació. De fet, els ajuntaments d'Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Rajadell i Fonollosa, també estan al·legacions en contra dels dos projectes per instal·lar un total de 17 aerogeneradors al territori. Es tracta del Parc Eòlic Clarena, que preveu nou molins, i el Parc Eòlic Colomer, amb vuit molins, els més grans projectats fins ara al Bages. Els dos avantprojectes, que es troben en la fase de consultes sobre la viabilitat de l'emplaçament, han generat una forta oposició al territori pel seu impacte mediambiental.

Oposició, tant al Bages com a l'Anoia

Els dos projectes de parcs eòlics estan promoguts per la multinacional energètica alemanya RWE i per l'empresa catalana IGE Wind. D'una banda, el Parc Eòlic Clarena estaria situat als termes municipals d'Aguilar de Segarra i de Castellfollit del Boix i englobaria la Serra de Clarena, la Serra del Soler, la Serra del Grauet, la Serra del Can Xinco i la Serra del Castell. El projecte contempla la instal·lació de nou aerogeneradors de gran envergadura, amb una alçada de 115 metres i un diàmetre de 170 metres. En global, tindrien una potència de 40,5 MW. D'altra banda, el Projecte Eòlic Colomer ocuparia els termes municipals de Rajadell, Aguilar de Segarra i Castellfollit del Boix. En aquest cas, es projecten vuit aerogeneradors amb una potència de 36 MW. Les dimensions dels aerogeneradors també són de 115 metres d'alçada i 170 metres de diàmetre.

Es tractaria, per tant, d'instal·lacions de grans dimensions que ocasionarien "un dany irreparable" al paisatge, com denuncien aquests ajuntaments bagencs i també els veïns i el mateix Consell Comarcal. A l'Anoia, també hi ha una forta oposició per part d'ajuntaments i plataformes als projectes que s'han començat a desenvolupar, tant en l'àmbit de parcs solars com eòlics.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.