Salvem la Serra de Feixes vol evitar la 'resurrecció' del parc eòlic d'Orpí

Vuit anys després que la Generalitat revoqués l'autorització per la construcció d'una central eòlica als municipis d'Orpí, la Llacuna i Miralles, amb el decret 16/19 ha sorgit un projecte gairebé calcat a aquell. Una 'resurrecció' d'una iniciativa que va tenir una forta contestació social, sobretot al mateix poble d'Orpí i al veí de Carme. El col·lectiu Salvem la Serra de Freixes es postula ara per seguir les passes de la plataforma Salvem el Pulmó Verd. En aquella ocasió eren 15 molins; ara, explica Jesús Guitart, portaveu del col·lectiu, "són vuit aerogeneradors", set a la Llacuna i un a Orpí, però en la mateixa zona que aquell projecte cancel·lat: els límits d'aquests dos municipis anoiencs amb Carme i Miralles. Segons Salvem la Serra de Feixes, la implantació d'aquestes estructures serà "una trinxadissa": es tracta de molins de 314 tones, "amb uns fonaments de 21 metres de diàmetre". Es construirien en una zona boscosa, "on s'hauran de fer camins nous, d'almenys sis metres d'amplada".

Els efectes visuals seran "seriosos". La serra de Feixes és una carena a gairebé 700 metres i els aerogeneradors, amb les seves pales, "poden elevar-se fins a 197 metres". L'impacte visual serà notable a tota la comarca. Indiquen que "s'hauran d'eixamplar fins a sis metres els vials que ja hi ha. A més, s'hauran de fer tres quilòmetres de camins nous. Caldrà fer arribar el material per als molins en camions, amb pales de més de 75 metres (l'altura de la torre ja és de 120 metres). La destrossa serà molt gran. Suposarà l'afectació de 206 hectàrees".

Les centrals generarien, si prospera el projecte, 36 megawatts. Ara mateix, la promotora "està elaborant l'estudi de viabilitat del projecte i després quedarà en mans de la Ponència". El termini de resposta és l'estiu del 2022. La plataforma ha de preparar les eventuals al·legacions si la Generalitat aprovés el projecte "cosa que sembla probable, perquè van pel dret". Salvem la Serra de Feixes vol estudiar a fons la situació, també per la proximitat de les centrals a una zona del Pla d'Espais d'Interès Natural. Afegeixen que "al revés que en els projectes de fa deu anys, la viabilitat econòmica està assegurada amb els fons per a les renovables i el fet que ara ho impulsen grans oligopolis".