L'economia després del COVID19. Què pot passar a l'Anoia?

No seran només dues setmanes. I amb només aquesta certesa, fer prediccions sobre l'escenari econòmic després del brot de coronavirus és molt complicat. Toni Olivé, doctor en direcció d'empreses, apunta que "no tenim la bola de vidre i, en canvi, tenim un llarg historial de prediccions que no s'han complert. Aquesta situació és inèdita i, per tant, no ens podem remetre a altres episodis similars". Xavier Cuadras, el director igualadí de l'Idescat, és prudent també: "l'avaluació és difícil perquè mai havíem vist res igual".

"És una aturada general"

Xavier Cuadras eludeix la comparativa de la problemàtica actual amb altres episodis. "No té res a veure amb la crisi del 2008, que va ser molt i molt dura, el pitjor episodi des del crac del 29. El que hi ha ara és una aturada general. És un trasbals enorme però no és quantificable, almenys de moment. Ens caldran molts mesos per estudiar-ho. No es pot comparar amb una guerra ni amb els seus efectes. No es destrueixen infraestructures, ni hi ha moltes morts, això no treu que ens portarà conseqüències negatives".

Els sectors que poden patir més l'afectació

Durant i després del confinament, quan la crisi remeti, diversos factors condicionaran la supervivència de les empreses, "de quin sector són, les formes de treball, la situació prèvia de l'empresa..." manifesta Toni Olivé. Els sectors relacionats amb el coneixement "es veuran menys afectats que els sectors manufacturers, les empreses que puguin fer teletreball es veuran menys afectades que les empreses que requereixin la presència física dels empleats al lloc de treball, les empreses que tinguin un balanç sòlid podran resistir més que les empreses que ja estaven en crisi...".

La intervenció estatal també pot determinar, segons el doctor en direcció d'empreses, el termòmetre de la recuperació. "En un extrem hi ha Dinamarca, on l'estat pagarà un 75% de la nòmina dels treballadors i les empreses l'altre 25%. A l'altre extrem hi ha els països que han anunciat que prendrien mesures però que encara no han concretat res" indica. També "dependrà del nostre comportament individual i col·lectiu, i de la nostra solidaritat. Si estem confinats a casa però seguim cobrant la nòmina hem de continuar pagant la quota del gimnàs encara que no hi anem... perquè el gimnàs pugui continuar pagant els seus treballadors encara que no hi vagin...".

Per la seva part, el màxim responsable de l'organisme estadístic català, Xavier Cuadras, assenyala que "cap sector s'escaparà de les conseqüències. No crec que el sector de la indústria", el més significatiu a l'Anoia, "hi hagi més afectació que els altres. El comerç pot patir tant o més. A llarg termini tothom en resultarà afectat per això".

I després del confinament. Normalitat?

Sobre com serà el dia 1 després del confinament, Toni Olivé considera que "es produirà un ajornament de la venda del producte o la prestació del servei. El que no consumim ara ho consumirem més endavant i només hi haurà un decalatge d'ingressos". Un dels exemples pot ser "la compra d'un cotxe". Però també hi haurà sectors que ja no tindran ingressos que podien haver tingut: "anar a sopar a un restaurant, per exemple". Que es reactivi la demanda "també dependrà de la renda disponible de les famílies i, per tant, de l'efecte de les mesures econòmiques que es prenguin (no de les que s'anunciïn). Aquesta crisi afectarà la butxaca de tothom, però com acostuma a passar afectarà més unes butxaques que d'altres".

Una economia més tancada?

Després del coronavirus, una incògnita seràn com es refaran les relacions i els contactes amb l'exterior que s'han vist interromputs. "El virus s'ha difós ràpid perquè vivim en un món que tot és mou. El futur i dir si això influirà en l'economia té més a veure amb la política que amb la pròpia economia. Ens podem moure amb molta facilitat i la gent està a favor de la llibertat de moviments, no crec que això canviï" manifesta Xavier Cuadras "tot i que sí que hi poden haver temptacions autàrquiques, la meva opinió és que no crec que prosperin aquests camins".

La salut financera, determinant

Toni Olivé creu que les empreses que resistiran més no ho faran en funció de la grandària, sinó de la salut financera: "és més probable que resisteixin la crisi les empreses que tinguin un balanç sòlid, encara que siguin pimes, que no pas les empreses grans que ja estaven 'tocades' abans de la crisi". Hi haurà ensenyaments de tota manera: "potser aprenem a fer reunions en línia, per exemple. En el sector de l'educació hi haurà un abans i un després. A partir d'ara hi haurà menys sessions presencials i més sessions en línia, i això reduirà els desplaçaments d'estudiants i professors al centre universitari".

La hipòtesi menys pessimista

Per a les grans companyies que cotitzen en borsa, Xavier Cuadras comenta que "la hipòtesi menys pessimista és que tornarem a la normalitat i que la borsa es recuperarà en algun moment. Potser és una interrupció temporal, puntual. No s'estan destruint ni cadenes de producció, ni infraestructures, però també és cert que no hem vist res igual. La qüestió és que les empreses que més ho pateixin faran fora treballadors i en aquest punt l'administració haurà d'ajudar als que més els toqui el rebre".

Informació sobre el coronavirus

http://canalsalut.gencat.cat/ca/inici/