Òscar Miró · Des de la Lluna

Ja he fet la setantena i penso que hom ha de deixar de parlar del passat i ser un projecte d’eternitat. El personatge ja esta creat, no acabat i suficientment conegut per qui ha volgut. Tinc la lleugera sensació d’haver arribat a la maduresa i sóc totalment incapaç de competir en cap contesa humana ni de demostrar res que no em vingui de gust. Escric per fer de la sorra pedra i de la pedra el meu testament. M’he reservat quaranta anys més per posar a prova la màquina que em projectarà a l’infinit. Allà ens trobarem tots els que n’hàgim tingut ganes i els que no que es fotin. Ah, i no penso marxar mentre Catalunya no sigui totalment lliure. Nomes em parlo amb qui sap el que es estimar i el cor li somriu. Que n’és de maca la vida!