Entrevistes

La Carme Riera Minguet és directora del Servei d'Atenció Primària (SAP) a l’Anoia. Des de l’inici de la pandèmia, cada dia, esgarrapa uns segons d’una llarga i intensa jornada per compartir, a través de les xarxes, les fotografies que fa als centres de salut i a les residències. Amb aquestes imatges descobrim una petita part del dia a dia dels professionals que, en una situació crítica i excepcional com la que vivim, especialment a l’Anoia, treballen per atendre de la millor manera la salut de la població. La Carme Riera etiqueta aquestes imatges amb hashtags com #atencióprimmariamesquemai #hightouch o #orgulldeequip… Són imatges que ens mostren —darrere unes mascaretes—, rostres de professionals, sovint esgotats, però somrients. Uns somriures que recomforten. Són professionals qualificats i, sobretot, compromesos amb la seva feina. Són els professionals de la salut més propers a la ciutadania. I més ara, en una crisi que ha sacsejat la societat. Parlem amb la Carme Riera i la Núria Carré Llopis, adjunta a direcció del SAP Anoia, i la Rosa Gasulla Lloret, referent d’Atenció a la Ciutadania del SAP Anoia. Parlem sobre el paper de l’Atenció Primària en aquesta situació, com s’han hagut d’adaptar a un panorama nou, excepcional, i continuar sent, com defineixen, “el pal de paller” del sistema de salut al nostre país.

Acabem de deixar enrere un Sant Jordi completament excepcional enrere i el sector cultural veu amb preocupació el panorama dels mesos que vénen ara per la incidència de la COVID19. A Igualada, de moment, ja no s'ha pogut celebrar la Mostra. La programació del Teatre Municipal s'ha hagut de posposar. I la sala alternativa, l'Aurora, que es gestiona des d'Unicoop cultural, afronta uns mesos incerts. Parlem amb el director del teatre, Òscar Balcells (Igualada, 1973), de quin futur immediat li espera a les entitats culturals.

En aquests dies de confinament pel coronavirus, Carles Porta (Vila-sana, Pla d'Urgell, 1963) ha descobert una altra manera de compartir els seus relats negres. Des del seu estudi i a través del seu canal de Youtube, que ja té més de 2.500 subscriptors, el periodista actualitza les narracions dels casos que han generat més expectativa, com el crim de la Guàrdia Urbana. Aquesta ha sigut la fórmula per seguir en contacte amb la seva àmplia comunitat de seguidors amb set de true crime. La seva veu identificable, pausada i amb accent lleidatà fa temps que ens acosta la part més fosca de la societat i, com ell mateix diu, hi intenta posar llum. El seu programa de televisió, Crims (TV3), ha sigut un èxit d’audiència, sumant amants a les seves històries d’assassinats i investigacions, que ja compartia a la ràdio.

Durant aquesta crisi del coronavirus, el cantautor Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) ha trobat en les seves ‘Cançons de confinament’ una fórmula de vincular la rutina creativa amb la realitat excepcional del dia a dia. “M’escriuen treballadors d’hospitals o ambulàncies per dir-me que fan servir la meva música per destensar la situació que estan vivint”, explica. Tot i confinat, Freixas ha impulsat aquest mateix mes d’abril un Verkami que el té “al·lucinant” pel recolzament rebut, amb el qual busca finançar el seu vuitè treball discogràfic, una tornada a l’arrel de la cançó d’autor que té previst gravar al setembre d’aquest any 2020.

Un dels sectors declarats com a essencials durant la crisi del Covid-19 han estat els serveis òptics i d'oftalmologia. Com ha comentat a l'AnoiaDiari el Carles Cuñado, regent de la botiga Alain Afflelou Igualada, situada a la rambla Sant Isidre, l'ordre d'obertura els hi va deixar marge per restar oberts o amb serveis d'atenció bàsics durant el temps que duri el confinament. La resposta de Cuñado a la situació va ser tallar al màxim la possibilitat de ser un focus de contagi, mantenint un servei d'atenció bàsic amb horari reduït, atenció telemàtica i oferir a l'Ajuntament d'Igualada l'estoc que tenien en material òptic, 28 ulleres de protecció homologades. El regent d'Alain Afflelou Igualda explica com van ser els primers dies del confinament total de la conca i com preveu també que poc a poc la situació es normalitzi.

El 9 de març, el departament de Salut de la Generalitat anunciava les primeres víctimes mortals per la covid-19, entorn d’Igualada, un territori que definia com a “clúster” de la pandèmia, per la seva situació excepcional. Tres dies després, el Govern decretava el confinament perimetral de quatre municipis de la Conca d’Òdena: Igualada, Santa Margarida de Montbui, Òdena i Vilanova del Camí. Unes setanta mil persones quedaven confinades. Des de llavors, aquest territori ha estat el més castigat per la pandèmia al nostre país. Tot i que les xifres són confuses, segons fonts oficials, han mort més de dues-centes persones pel brot de la pandèmia en aquest territori i, aproximadament ,unes vuit-centes han donat positiu pel coronavirus, entre les quals, més de cent seixanta són professionals de la salut. El doctor Xavier Cantero és metge de família del CAP Anoia, d’Igualada i és membre i vocal territorial a l'Anoia de la Societat catalana de medicina familiar i comunitària (CAMFiC). Quan ha passat un mes des de l’inici del confinament a la Conca d’Òdena, parlem amb ell sobre l’impacte de la covid-19 entre la ciutadania i sobre el paper de l’Atenció Primària en aquesta crisi

Millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorns de desenvolupament  i de les seves famílies a la comarca de l’Anoia, així com facilitar la seva atenció integral i personalitzada, afavorint la prevenció, la detecció precoç i inclusió social, actuant com entitat socialment responsable és, des de fa més de cinquanta anys, la missió essencial d’APINAS, una entitat de referència al territori i al país en l’àmbit de la persona amb discapacitat intel·lectual i de trastorns en el desenvolupament. APINAS gestiona diversos serveis i suports específics per fomentar la inclusió i integració social. El respecte a les persones, en la seva diversitat i diferències de tota mena; el compromís i responsabilitat social són alguns dels valors de l’entitat. Una missió i uns valors que traspuen en la tasca que diversos professionals duen a terme a la residència que, des del 1986, obre les portes als Prats de Rei per acollir, amb caràcter permanent o temporal, persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitats de suport. Com ha afectat la crisi del coronavirus als residents del centre? Com ha influït en la relació amb les seves famílies? I els professionals que hi treballen, com els ha afectat? Com han canviat els hàbits, les rutines, els protocols? Parlem sobre aquests i altres aspectes amb l’Emma Fillat, directora de la residència d’APINAS als Prats de Rei.