Entrevistes

El 2008, uns tímids joves metalers d'una banda acabada de formar tocaven per primer cop en un Anòlia. Els van dir que segurament, amb els millors equips de so amb els que treballarien mai. Bé, 12 anys més tard, aquests anoiencs són una de les bandes de referència del 'thrash metal' a l'Estat espanyol i a Europa. La banda la composen el cantant Juli Baz, el guitarrista Marc 'Busy' Busqué, el bateria Javi Carrión, el guitarrista Albert Requena i el baix Pla Vinseiro. Amb 'Busy' i Javi, dos dels seus membres, parlem del difícil any de la COVID-19 (van haver de decidir en qüestió d'hores si feien gira, abans del confinament d'Igualada) i de les perspectives que tenen.

Res defineix tan bé la peculiaritat d'aquest personatge que acaba de fer 40 anys com el fet de ser el primer concert de 'Músiques de butxaca' d'aquest 2020 i a la vegada ser l'igualadí "supervivent" del Warbot d'Igualada a twitter, on es va imposar a Diana Gómez a la final (pel camí havien quedat tots els representants polítics, esportistes i culturals d'anomenada, entre ells Jordi Savall). Durant el confinament, ha treballat intensament en noves peces musicals, amb material per fer un quart disc. El músic que s'amaga rere Red Pèrill, Marc Mateu, també està engegant nous projectes, com un grup amb PulpoPop i Ramon Figueras. Red Pèrill també ens parla de les dificultats de ser creador i professor de música durant aquesta època convulsa amb la COVID-19.

El dimarts es presentava a la seu dels Moixiganguers d'Igualada “Força, equilibri, valor i seny… i Moixiganguers” (Autoeditat, 2020), més de 8 anys d'assaigs i actuacions castelleres capturats per l'ull fotogràfic de Pau Corcelles, en un acte presentat pel president de la colla Oriol Solà, conduit pel periodista i membre moixiganguer Miquel Bernadí i promogut per Òmnium Cultural Anoia. Corcelles va fer el salt de la pintura a la fotografia ja fa uns anys i a part d'haver recollit de la pintura la forma d'emmarcar les instantànies, la força que transmet el seu treball és la proximitat del moment, de cada assaig i actuació com a membre de la colla, d'una forma que com ell mateix assenyala no és habitual: “Pots capturar moments que d'una altra manera són difícils d'aconseguir”.

Les residències de gent gran han estat un dels principals focus de la covid-19 a Catalunya. Les persones que hi viuen —o que hi treballen—, han esdevingut les víctimes més sensibles d’aquesta pandèmia. A l’Anoia, on el mes de març es va detectar un brot del virus que va obligar a confinar el territori durant més de tres setmanes, han mort més persones a les residències que a l’Hospital d’Igualada. Durant les primeres setmanes de propagació, quan el virus era invisible i desconegut, aquest va entrar letalment a les residències d’avis, que no estaven preparades per a una crisi, insòlita, d’aquestes dimensions. Soles davant l’emergència, moltes residències van haver de fer front a l’impacte del coronavirus, adquirint material, establint protocols. Ho van fer amb el suport de les administracions locals —les més pròximes—, amb la col·laboració d’entitats i empreses i, especialment, amb l’extraordinària resposta dels professionals. Les residències van viure un doble confinament. Com unes nines russes, les matrioixques, dins del confinament perimetral de la Conca d’Òdena, les residències s’aïllaven de l’exterior, amb una cuirassa. I dins les residències, els avis i àvies s’aïllaven durant dies dins les seves habitacions, perdent tot el contacte físic amb els familiars. Han passat quatre mesos des de l’inici del confinament a la Conca d’Òdena. Des del passat 1 de juliol, els avis i àvies de les residències poden rebre visites. A la residència Pare Vilaseca d’Igualada es fan amb cita prèvia i amb un estricte protocol de seguretat. La residència, inaugurada el 1987 i ampliada i renovada l’any 2005, gaudeix d’uns excel·lents serveis i equipaments. Un d’aquests és el jardí, on els residents poden retrobar-se amb els familiars. Ho fan en uns bancs, col·locats per parelles, un davant de l’altre, i separats per distàncies preventives. Avui fa un dia esplèndid. Primavera. Hem volgut conèixer, de ben a prop, el testimoni d’una resident del centre. Com ha viscut el confinament? Ha estat ben atesa? Com ha viscut la pèrdua de veïns i veïnes de la residència? Ha tingut por? Què ha enyorat?

Va ser una de les cares de la tardor del 2017, tant al Parlament com als carrers. L'aranesa Mireia Boya e Busquet ha publicat amb Ara Llibres 'Trencar el silenci', on parla des de la seva òptica -femenina i feminista- d'aquestes vivències i també de l'apartat personal, amb l'assetjament masclista viscut dins la CUP o la lluita personal contra l'esclerosi múltiple. Aquest dijous al vespre presenta a Igualada el llibre, en un acte que organitza la Llibreria Llegim...? Serà a 2/4 de 8, al Jardí Prohibit de l'Ateneu, amb la presentació de Concepció Ramió.

L'economia igualadina es troba en un any crític davant l'impacte de la COVID-19 a la ciutat i els mesos d'inactivitat. L'Ajuntament ha hagut de replantejar el seu programa econòmic i cercar com estimular l'economia productiva. El responsable de Dinamització Econòmica de l'Ajuntament, el regidor Jordi Marcé Termes, de 50 anys, acaba de complir el seu primer any en el càrrec i és al capdavant d'aquesta tasca.

La igualadina Àngels Chacón ha entomat la crisi de la COVID-19 al final del seu segon any al capdavant de la conselleria d'Empresa i Coneixement. Chacón, regidora de l'Ajuntament d'Igualada fins el 2018, coneix també de prop el teixit empresarial anoienc per la seva etapa a la secretaria de la UEA i parla de quines possibilitats i perills hi ha per a l'economia catalana en el nou context.